Mercè... Mercè...

Després de l'11 de setembre, ja tocava actualitzar el blog!!
Els dies 21, 22, 23 i 24 van ser les festes de la mercè. Comencem la crònica!

El divendres, després de treballar, cap al pis a dinar, que m'esperava un dia mogut. Però vaig tenir un petit problema!!! Se'm va trencar un got i em vaig fer dos talls a la mà... Després de sagnar durant uns 10 minuts... vaig poder dinar i acabar de rentar els plats. Després amb la mà mig "entiritada" cap a Barna! Retencions a la Ronda del Litoral. Accelera, frena, accelera, frena, canvi de carril, frena... Arribo per fi al bar de davant de casa l'Eva. Birreta amb el Clivi (i companyia) acabat d'arribar d'Alcoletge.
Llavors, com diu la cançó d'Obrint Pas, "Cau la nit...". Anem a demanar unes pizzes i a sopar a casa del Davit. Un cop ben alimentats cap a Rauxaaaaaaa! Concert bastant vibrant, sento no ser tant fan com per saber el nom del acordionista que feia el seu penúltim concert.
Després de Rauxa cap a Plaça Catalunya, que tocava La Troba Kung-Fu. Merescuts guanyadors del 10é premi Puig-Porret (Musica Viva de Vic).

El dissabte, amb la mà encara convalescent, tocava anar Plaça Reial. Tocaven La Carrau i Betagarri. Nit de gomets i de xarrar amb bascos. Entre crits de Messi, Messi anàvem passant la nit. Després de moltes empentes i balls d'Ska vam posar fir a la nit de concerts. Impressionant veure a un paqui ballant amb uns walkmans!! Keren, has de penjar aquest vídeo!!!!

Arribem a diumenge, que va ser més tranquil. Tarda de Falcons a Drassanes amb el Davit i la Rosa. Al final va ser una nit de xarrera al pis del Davit. Va ser prou divertit parlar de tot i ser atacat i atacar (juntament amb el Davit) l'amiga de la Rosa.

Finalment arribem a dilluns, el dia de la patrona, l'últim dia de festa (sempre va bé un dilluns festiu). L'únic de bo que vam fer aquest dia va ser anar al Piromusical, com sempre espectacular! Per cert, vaig anar-hi amb la meva flamant moto! Encara no ho havia postejat, ja li fare algunes fotos i les penjaré. El Piromusical va començar, si mal no recordo, amb algunes cançons catalanes. També si mal no recordo l'Eva era el primer cop que hi anava. Et va agradar no?

Per acabar una cançó:

11 de setembre

Catalunya, triomfant,
tornarà a ser rica i plena!
Endarrera aquesta gent
tan ufana i tan superba!

Bon cop de falç!
Bon cop de falç, defensors de la terra!
Bon cop de falç!

Ara és hora, segadors!
Ara és hora d'estar alerta!
Per quan vingui un altre juny
esmolem ben bé les eines!

Bon cop de falç!
Bon cop de falç, defensors de la terra!
Bon cop de falç!

Que tremoli l'enemic
en veient la nostra ensenya:
com fem caure espigues d'or,
quan convé seguem cadenes!

Bon cop de falç!
Bon cop de falç, defensors de la terra!
Bon cop de falç!

I com a colofó, un vídeo amb la la lletra antiga de l'Himne.

No em deixis marxar

Podria ser aquesta una cançó més,
de fet per a la majoria ho és,
tothom l´escolta i li passa de llarg
però tu hi trobaràs un missatge amagat.

Ben bé només em coneixes
dels discos i dels concerts,
sàpigues que tens avantatge
jo encara no et conec de res.

NO EM DEIXIS MARXAR
NO MALBARATIS AQUESTA OPORTUNITAT
PREM ELS PUNYS I ESCANYA LA TIMIDESA
POTSER ÉS AVUI O MAI: QUI SAP?

Entre mig de la gentada
tu hi destaques, és ben cert,
esperaré que vinguis a buscar-me
quan s´acabi el concert.

Dóna´t per al·ludida,
si el món és ple de gent fes un salt endavant,
deixa de preguntar-te a qui va dirigida,
és teva la visita que estic esperant.

Suarem els llençols del llit dels teus pares,
gastarem els condons del teu germà,
farem un mai a cada parada,
fes-me pensar a arrambar vint-i-cinc grams.

Darem el concert de la nostra vida:
gemecs, esbufecs i grinyols del llit,
el xup-xup avecrem de la teva figa
i els cops a la paret del teu veí.

NO EM DEIXIS MARXAR
NO MALBARATIS AQUESTA OPORTUNITAT
PREM ELS PUNYS I ESCANYA LA TIMIDESA
POTSER ÉS AVUI O MAI: QUI SAP?

Akelarre + Barrakes de Torroella

I com diria aquell... "Suma y sigue"! Dues festes més a afegir al, ja llarg, historial de festes i concerts d'aquest estiu. Tot i la pluja de divendres (que almenys a mi em va agafar un pel desprevingut...) l'espectacle de la cabrona (si la dona del cabró) i el concert de Rauxa van estar molt bé. Mira que fins fa quatre dies no sabia ni qui eren i avui ja canto: Collarets de lluuum....

Dissabte després de travessar Catalunya de punta a punta, cap a Barrakes!!!! Dues cançons resumeixen la festa:

http://www.musicamp3.com/011403/Gazpacho/Pasame_la_Sal/Estanislao/

I l'altra no he pogut trobar-la per tant només posaré el bocí de lletra:
La farola, la farola, la farola, la farola, la farola, la faaarooolaaa...

He de reconèixer que vaig riure molt aquella nit, 3 hores i mitja rient no pot ser bo!!!

Durant una setmana he estat gracienc

Avui s'acaben les festes de gràcies (les alternatives i les oficials). Una setmana sencera de concerts i anant a dormir tard (i treballant l'endemà...). Diria que se m'està amuntegant la feina. Ja tinc 3 cròniques pendents (viatge a Amsterdam, festes de gràcia i a petició del Jaume el David Guetta a Pacha).
Va com que sembla que m'està agafant la inspiració començaré amb Gràcia. Dimecres la cosa prometia, Obrint Pas, diversió i gran concert assegurat. Només hi havia un problema començava a mitjanit, i aquí n'hi ha un que l'endemà havia d'aixecar el país! Però un dia és un dia, vaig pensar, i me n'hi vaig anar. Juntament amb el Clivi, l'Anna, el Xarly, la Laura, l'Eva, el Davit vam suar de valent (el carrer còrsega no és molt gran que diguem...) mentre sonava Obrint Pas. En acabar el concert vaig deixar als professionals que seguissin amb la festa (és a dir, els que no treballaven).
Dijous la cosa va segui de la mateixa manera, però amb la diferència que em vaig hostatjar a casa del Davit. Aquest dia vaig descobrir Rauxa i mentre tocava La Carrau feiem acrobàcies amb la Marta (la 2). Aquest dia també vaig retirar abans deixant la glòria pels no treballadors.
El divendres va ser dia gran, l'endemà no treballava i per tant, a cremar-ho tot!! Strombers i Gertrudis eren els encarregats de fer-nos ballar. Un cop acabats els concerts vam acabar a la plaça de sempre (Joanic) després de certs moviments estranys i alguna cosa que encara no entenc... cap a caseta.
Dissabte jornada de reflexió... I GPS telefònic...
Diumenge Sant Torne-m'hi! La Pegatina i El Belda i els Badabadocs (ens vam perdre els Dr. Calypso, si es que no es pot arribar a tot arreu). Mutis i cap al llit, però amb sessió de GPS telefònic (Clivi compra't un GPS!!!).
Dilluns apurant ja les forces arribem a l'últim concert a que vam assistir, Feliu Ventura, em va agradar molt. Aquesta però, era sessió de tarda, per tant va ser el primer dia que vaig poder anar a treballar havent dormit una quantitat d'hores decent!

Si el text no està gaire treballat, o conté alguna falta, penseu que es normal, la falta de son ja ho fa això...

Nova remesa d'Obrint Pas

Avui m'han comentat una gran noticia.

Dimecres 15. Gràcia. Obrint Pas. Festasssssssssa assegurada!

Amsterdam!

Nonderstan!!!

Frase mítica del viatget a Amsterdam! En breu començaré les cróniques, dia a dia del FIB-Viatge.

Conotinuarem informant!

Rebrot 2007

Bé, gairebé estic al dia!! El Rebrot va ser aquest cap de setmana passat.
Tot i que la colla volia anar-hi de divendres a diumenge, jo vaig decidir anar-hi només el divendres. La cosa no pintava malament, tercer concert en un mes d'Obrint Pas. Sabíem que seria difícil, per no dir impossible, superar el concert de l'Acampada Jove.
Nosaltres armats de valor, en plena Operació Sortida (finals de juliol), ens dirigíem cap a Argentona (peatge de La Roca, lloc on és habitual fer llargues processons automobilístiques). Arribar-hi no va ser difícil, una mica de processó a Martorell i després vam agafar una ruta més indirecta per saltar-nos la segona estació de la processó estiuenca.
Un cop arribats a Argentona vam veure que el Rebrot, no és ni molt menys com el Senglar, ni com l'Acampada, no li arriba ni a la sola de la sabata (almenys aquesta edició). La zona d'acampada estava a 4 Km. del poble!!!! Anar-hi a peu era una odissea, vaja que la d'Homer es queda curta. Així que vam establir torns de conducció, l'Anna el portava d'anada i jo de tornada. Vam muntar la súper tenda i vam anar a comprar alguna cosa per sopar.
Viatget cap a Argentona i de concerts! Llavors la cosa va millorar, un concert d'Obrint Pas és un concert d'Obrint Pas!
Un cop acabats els concerts, toca retirada. Cap a la zona d'acampada (bé jo vaig retirar cap a casa, no estava excessivament lluny i no volia que "el madrugador" em molestés a les 9 del matí.
Així va acabar el meu Rebrot... Bastant fluixet i a no ser que canviï molt, no sé si tornar-hi.
Com a nota, només una pregunta: Com es fa per anar d'Argentona a Manresa i passar per l'aeroport d'El Prat??????????? Eh, nois?

Fotos!

Rebrot

24 Hores de Bell-Lloc

Com ja és habitual, amb retard, però les cròniques arriben.
Les 24 hores de Futbol Sala de Bell-Lloc no van anar com era costum. Vam caure estrepitosament, baixes importants a l'equip i que ens va tocar un grup difícil en són la causa. Aquest any però, ens van donar el premi a l'esportivitat, que seria millor anomenar premi a l'embriaguesa, perquè aquest era l'estat de la plantilla en l'últim partit, ja eliminats.

Així doncs una petita victòria per al Jocs Bar.

Pujo les fotos que tinc :)

24 Hores de Bell-Lloc

"A ningú li amarga un dolç?"

Dramatic Honey
Cargado originalmente por Balakov

Bonica frase, però és realment certa? De veritat un dolç mai pot amargar? Hi ha una altra frase, que en certa manera, es contradiu amb aquesta dita, "deixar amb la mel als llavis". Val la pena haver tastat la mel? El plaer de la mel durant uns instants tocant els teus llavis, inundant-ho tot de dolçor, per després, al cap de poc, aquesta mateixa mel que havia endolcit aquests llavis ressecats per la brisa marina, es quedin sense aquest plaer efímer.

El problema pot ser degut a aquests ressecs llavis, que embriagats per la dolçor encegadora de la mel, s'havien cregut que aquesta (la mel) romandria amb ells nodrint-los de dolçor.

Llavors, aquests llavis abandonats per la dolçor, es miren l'un a l'altre, preguntant-se què se n'ha fet d'aquella dolça sensació. I cap dels dos sap respondre l'altre, on deu ser la mel que un dia va decidir fer una parada a casa seva?

Acampada Jove 2007

Bé, com sempre una mica tard, però arriba la crónica de l'acampada!!
Dijous, com ja és habitual, vam començar massa forts i vam cremar mooooltes naus el primer dia. Degut a l'augment de seguretat en el recinte del concerts no vam poder entrar l'avituallament, per tant vam "sobrealimentar-nos" abans de començar el concert. Resultat: una ressaca considerable l'endemà i llacunes (en alguns casos oceans). Tret d'això, els concerts van estar força bé, el precalentament ideal. L'objectiu de l'"stage" era arribar en plena forma per Obrint Pas.

Divendres va ser un dia estel·lar... Van fer aparició les que a partir d'enguany seran les mítiques piscines de Sant Celoni xD No sé si semblàvem micos de fira o bé genis observats amb admiració. El cas és que ens van fer moltes fotografies i ens va arribar a conèixer la meitat de l'acampada :P Quin espectacle, un sarpat d'homes fets i drets (vale, ara m'he passat, de nois fets i drets) en unes piscines infantils arrebotits i cridant i vitorejant totes les noies que gosaven passar per les dutxes :P
Després de dues sessions de piscina, van començar els concerts, Betagarri i Celtas Cortos com a fites a assolir per a una correcta preparació per afrontar amb garanties l'esperat i desitjat Concert (en majúscules) d'Obrint Pas.

Incís: Som de poble som de corral i donem pel %&$ als de capital.

El dissabte vam tornar a montar les super piscines "públiques" de Sant Celoni. Una altra ració de rauxa (el seny el teniem tots a casa) i despres de dinar migdiada, la nit de divendres va ser molt curta o molt llarga depèn de com s'entengui.
Incís: ¿Quién es tu Papi?
Un cop recarregades les bateries vam començar la sessió de concerts. Dr Calypso va tocar massa d'hora però només eren obstacles que no ens haurien d'impedir arribar al nostre objectiu: Obrint Pas.
Ojos de Brujo van quallar força bé amb la resta de concerts. The Moon Invaders sé que van tocar perquè ho posa al cartell però... Si he de ser sincer no els vaig prestar massa atenció. Però al final... van arribar ells... Concertaaaaaaaaaaaaaaaaaaàs d'Obrint Pas. No van defraudar gens ni mica. Com diria aquell: Im-Prezionante. 38000 persones saltant, cridant, ballant, xalant... Sens dubte el millor concert d'Obrint Pas al que jo mai hagi anat (aquest divendres tenen una revàlida). Despres del concert va venir el millor moment de l'acampada in secula seculorum: Pepo fa l'arrebossat (video en fase d'edició, s'ha de codificar per a poder ser apte).

Al final l'event va ser tot un èxit, endarrera queden les restes de la gran batalla lliurada a les terres santcelonines (piscines, teles plàstiques, algun mitjó...)

PS: L'any que ve ens hem de superar, però les piscines seran difícils de superar.

PS2: Posaré fotos i videos quan els tingui

Senglar Rock

Ja ha acabat el Senglar Rock d'enguany. Bé, va acabar fa una setmana, però és que ha estat mooooooolt dura la recuperació... De dijous a diumenge, dormint poc i en tendes de campanya, no parant de ballar durant tota la nit... Només hi ha una paraula: Brutal!
Dijous la cosa començava prometedora, Obrint Pas. Un cop acabats els concerts, vam anar a buscar la Maria?, la Sandra?, la Miriam?... bé es igual no buscàvem ningú simplement era l'excusa per entrar per les tendes i molestar a les pobres noietes que dormient :P

Divendres, primer dia gran! Lax'n'Busto amb nou cantant, no acaba de ser el mateix... Aramateix (aka Titot & company), Fishbone (deu ni do amb l'aparet aquell que feia sorolls extranys), Fermín Muguruza (el prohibit a les terres espanyoles excepte Galicia, Euskadi i Catalunya), Novo (Jaume, està bona la Berta eh?). Els concerts van acabar amb Gertrudis, vam ballar una miqueta i cap a la "disco".

Ja vam arribar a dissabte, la cosa estava difícil... 2 nits sense dormir gaire, cansament, alcohol... Vam haver de fer una parada tècnica a casa per repostar. Un cop dormits, tornem-hi: D'harma, Els Pets (els únics que poden començar un concert amb una carta de suïcidi), Discipulos, Dj's
Ja no quedava gaire polvora i ben aviadet a dormir... ben aviadet vull dir ben aviat al dematí :P

En resum un bonic Senglar i ara recuperar forces per l'Acampada!

Ara us deixo alguns videos del Senglar:







M'he n'oblidava, algú encara no coneix el gran èxit de l'estiu???

Cumple!!!!!!

Aniversari 25

Daft Punk -- Versió Mans

Sense paraules...

UN SOMNI DIFERENT

Per primera vegada en el aquest blog, un escrit que no és meu. La meva col·laboradora Judit (en podriem dir així no? Què en penses Judit?) m'ha enviat un escrit que un cop l'he acabat de llegir he exclamat, Què bo!!!
Bé, no m'enrotllo més, amb tots vosaltres el somni de la Judit:

Són les tres de la nit; fa dues hores que estic estirat al llit sense poder endinsar-me en el meu món irreal on, cada dia, veig clarament que sóc el qui porta el timó d’aquest viatge que en diuen “la meva vida”. I hem començo a preguntar...Aquest insomni és degut a una nova situació? O serà per la incomoditat del matalàs? O per què ahir vaig dormir més del compte?...Mil preguntes em passen pel cap fins que al final, inconscientment, aconsegueixo tancar els ulls i gaudir d’un nou somni...

“ Tot il•lusionat, em dirigeixo a la platja amb la intenció de poder sentir la calma que dóna el soroll del mar, poder palpar les pessigolles que fa la sorra sobre els peus i poder observar el reflex de la lluna plena sobre l’aigua.
M’assec i al cap de cinc minuts, noto un contacte estrany; hem giro i veig un nen petit d’uns deu anys a la meva vora. L’infant, m’agafa la mà, hem posa a sobre un muntet de sorra i diu: Notes les pessigolles que et fan uns simples granets d’arena? Jo, tot sorprès, no goso a contestar. El nen, per trencar el gel del silenci, em diu: Si compares cada un d’aquests granets amb tots els moments de felicitat que has compartit amb la gent que t’envolta, t’adonaràs que uns són més grans que altres, però que tots t’han portat a viure emocions màgiques i inoblidables. No podia creure que un nen tan petit m’estigués expressant tant de sentiment. Acte seguit, em bufa la sorra que duia a la mà, per a que s’enlairessin i escampessin tots els granets, poc a poc i un per un.
Sense tenir temps a pensar, m’agafa la mateixa mà i em fa caminar fins arribar a sentir la fredor de l’aigua a la planta dels peus i em diu: T’atreveixes a mullar-te fins als genolls? Per un moment, vaig pensar que no; tot era fosc i no sabia que em trobaria, però tot valent, vaig dir-li un si! El petit, després del silenci va fer un somriure. Jo no entenia res. I Sense deixar aquest somriure tan innocent, em pregunta: Em permets comparar el tacte de l’aigua amb les pors que ens trobem al llarg de la vida? L’aigua sempre és freda al principi, però a mesura que passa el temps ets sents bé, fins que arriba un punt que et capbusses tot. Doncs amb les situacions ens passa el mateix; davant la inseguretat hi ha alguna cosa dins nostre que no ens hi deixa tirar de cap i ens frena, tot i que al final ens acabem mullant. Jo sóc dels que penso que, la por l’hem de fer desaparèixer i arriscar-nos a tot.
Després d’aquestes sensacions, el nen hem convida a estirar-nos a la sorra per observar les estrelles i la lluna plena. Comença a sonar una música que m’encanta, però mai m’havia parat a pensar en el significat d’aquella cançó, llavors el nen hem diu: Jo t’estic ensenyant a valorar els petits moments que et vas trobant al dia a dia, a no tenir por a les noves experiències que et poden anar apareixent i a viure al màxim cada moment amb el seu toc de màgia.
M’han explicat que existeixen, en el cel, uns puntets brillants i una rodona enorme que destaca per la seva brillantor; sé que en aquests moments tu tens l’oportunitat d’observar-ho, en canvi jo, ho he de deixar amb la meva imaginació. Sol et volia demanar, si em pots explicar que es sent al mirar les estrelles, la lluna, la platja i l’arena i, alhora, poder escoltar el soroll del mar, la música i palpar la immensa sorra que existeix?”

Són les set del matí i el despertador està sonant! He tingut un somni on, per primera vegada, m’han guiat en tot moment i se que ha estat per recordar-me que, encara que de vegades no es pugui tenir tot el que un desitja, s’ha de viure amb intensitat aquest SOMNI REAL.
Per una banda, m’ha fet ràbia despertar, ja que no li he pogut respondre la pregunta al nen cec, tot i que no sé si hagués tingut la resposta. Però per l’altra, estic eufòric perquè, ara mateix, em sento amb unes forces increïbles de començar cada matí, amb un SOMRIURE com el d’aquell infant.

Despistaos

Esta mañana
se ha colado un rayito de sol
por tu ventana,
que es la ventana de mi habitación.
Se ha asomado
y me ha pillado metiéndote mano.
Esta mañana...
sí que hacía calor.

Me dejé la vergüenza olvidada
en el fondo del vaso en el último bar.
La mirada perdida, la voz oxidada,
despierto en tu cama y me da por cantar...

Dame el tiempo que no te haga falta
y prometo invertirlo en caricias en tu espalda.
Dame el tiempo que no te haga falta
y prometo invertirlo en caricias en tu espalda.

Esta mañana
recuerdo que estaba mejor.
Como almohada
tu pecho desnudo en la cara.
Te has marchado
y me has dejado bastante tirado.
Esta mañana...
el calor me mataba.

Me dejé la vergüenza olvidada
en el fondo del vaso en el último bar.
La mirada perdida, la voz oxidada,
despierto en tu cama y me da por cantar...

Dame el tiempo que no te haga falta
y prometo invertirlo en caricias en tu espalda.
Dame el tiempo que no te haga falta
y prometo invertirlo en caricias en tu espalda.

Me dejé la vergüenza olvidada...

Dame el tiempo que no te haga falta...

Despistaos - Caricias en tu espalda

Bifurcacions

Dreta, esquerra, camp a través? Potser tornar enrere. Aquests són els dilemes que se'ns plantegen quan estem davant d'una bifurcació. Triïs el que triïs, sempre ens queda el dubte: i si...?
I si enlloc d'anar a la dreta, hagués anat a l'esquerra? Però, si la tria hagués estat l'esquerra, el dubte existiria igual.
La vida és un cúmul de decisions. Segurament cap decisió es incorrecta, ni correcta, totes conformen el camí que es va fent a mesura que anem vivint. Seria com aquella mítica frase de "Caminante no hay camino, el camino se hace al andar". Tota una filosofia de vida recollida en 10 paraules.
Sóc un apassionat d'aquestes frases cèlebres, la immensa majoria tenen una petita lliçó que podem aprendre. Per si compartiu aquesta passió: Brainy Quote.

En relació a la frase i si...:

Ella me peina el alma y me la enreda
va conmigo... digo yo
mi rival, mi compañera, esa es ella
pero me cuesta cuando otro adiós se ve tan cerca
y la perderé de nuevo, y otra vez preguntaré
mientras se va y no habrá respuesta
y, si esa que se aleja...
la que estoy perdiendo...
y, ¿si esa era?, y, ¿si fuera ella?

                            Alejandro Sanz.

Aaaaleeeegriaaa, és Festa Major!!

Últimament no tinc discursos filosòfics al blog, potser és que ara fa uns dies que no em paro a reflexionar... I és que no m'extranya! Aquest cap de setmana passat concert de Fito & Fitipaldis a Lleida i Festa Major d'Alcoletge!
Com sempre el senyor Adolfo Cabrales, àlies "Fito" s'ha sortit. És que aquest bon home només fa concerts immensos?
És curiós com les mateixes cançons dels altres dos concerts encara aconsegueixen el mateix efecte: Eufòria, emoció, del·liri, bogeria...
Un cop acabat el concert, de camí a Alcoletge, que toquen els Tremendos (alter ego de The Companys). Abans, però, parada tècnica al 24 hores de Torrefarera a reomplir la panxa de menjar, que un concert obre la gana. A més ens esperava una nit llarga i assedegada.
A la penya com sempre, s'està gairebé més pendent de parlar amb la gent que fa temps que no veus que de la música de sempre que sona pels altaveus...
Dissabte, el què ja s'està tornant en una tradició, carn a la brasa en algun garatge i després penya un altre cop, però aquest cop en versió "Lite" només fins a les 3 que s'ha de baixar al pavelló a veure Trafic. Xaranga, entrepà i cap a casa!
El diumenge totalment destruït, a menjar la cassola traient forces de flaquesa i acabant d'engolir les últimes ampolles que ens queden. La llàstima de les Cassoles, és que gairebé sempre venen seguides d'un viatge llarg i feixuc cap a Barcelona, a més, el Barça va perdre...
Res més, vaig a descansar, que ha estat un cap de setmana molt llarg!

Festa Major Alcoletge

Roma!

Roma... Città Eterna. Questo fine settimana sono stato a Roma, bellissima città. Ho conosciuto delle grandissime persone. Questo accanto n'è uno (Michele). Anche Marco, Giovanni (le loro ragazze), Blanca, Diana... E come no, José David, grazie mille per ospitarmi a casa tua! Che bello fu passeggiare verso San Lorenzo, ricordare vecchi tempi (non molto lontani), parlare da tutto e da niente... E quel cornettaccio... mio dio!! Che buono!
E che posso dire di Blanca... Hai cura di José David fatte una bella coppia. Lo dicco sul serio. Grazie anche per la tua sincera amicizia.
Michele... Compaaaa! Mi è piaciuto molto conoscerti, sono sicuro che diventerai un grande giudice, ma aspetto non trovarti mai lavorando!! :P
Ah! Mi scordavo, che grande partita di calcetto! Alla fine abbiamo vinto 19 a 9 se non sbaglio... :P

------------------------------------------------------------------

Roma, città etterna... Aquest cap de setmana he estat a Roma, una ciutat preciosa. He conegut grandíssimes persones. El de la foto n'és un (Michele). També en Marco, Giovanni (i les seves novies), Blanca, Diana... I com no, José David, moltes gracies per acollir-me a casa teva! Que gran que va ser passejar anant a San Lorenzo, recordar vells temps (no tant llunyans), parlar de tot i de res... I aquell "cornetaccio"... Déu meu!! Què bo!
I què puc dir de la Blanca... Cuida'm al José David, feu una parella molt bona. Ho dic seriosament. Gràcies també per la teva sincera amistat.
Michele... Compaaaa! M'ha agradat molt conèixer-te, estic segur que seràs un gran jutge, però espero no trobar-me mai amb tu mentre treballis!! :P
Ah! Me'n descuidava, quina gran partida de futbol sala! Al final vam guanyar 19 a 9 si no m'equivoco... :P

Els Pets

Dissabte a la nit, bé, tècnicament diumenge als voltants de l'una de la matinada. Les Borges Blanques, pavelló Francesc Macià. Inici de gira de... Els Pets!!!
Com molt bé diuen ells mateixos, una gira dels Pets no és una gira si no comença a les Terres de Ponent.
Després de veure el concert, i durant també, em vaig adonar que s'han fet grans... L'evolució de les seves cançons els delaten, les noves cançons ja no són tant... mmm com dir-ho, alegres? Són més aviat nostàlgiques i balanços de la vida. Amb això no estic dient que no facin cançons bones, ni molt menys!! És un bon símptoma, han sabut evolucionar i no s'han quedat estancats.
Mentre m'estava adonant que els Pets s'havien fet grans, em vaig adonar que jo, i els meus amics, també ens estem fent grans. A les primeres files, on solíem estar-hi nosaltres, ara hi havia noietes (i algun noi) possiblement amb 10 anys menys que nosaltres.
Un altre detall que em va sorprendre, cada cop menys noies es treuen la samarreta quan canten Jo Vull Ser Rei.

Per acabar el post, un parell de vídeos. S'ha acabat i Jo Vull Ser Rei.

S'ha Acabat:


Jo Vull Ser Rei (versió curiosa que he trobat feta per un fan):

Setmana Santa

El dilluns ja s'acaba, li queden les hores comptades. Això significa, inequívocament, que les vacances ja s'han acabat... It's over...
Però, han estat unes vacances, o millor dit, cap de setmana llarg, divertit. El viatge va sortir a cor que vols, tot va anar de cara.
Dels molts moments del viatge, em quedo amb els "nengs" cridant a les "guiris" la mítica frase de "Subing the Nabo", la Cris cridant-li al Pisu "Di-li que pari!!" referint-se al pilot de l'avió, les "perdues" de bitllets, les "Ronchas en la esquena", la batalla al karting, el Tito's (aix! que vam quedar que aquest nom no el diríem), Underclub, els balls brasilenys, la súper conductora, l'espectacle "futbolístic" a la platja, els menjars al restaurant de del mallorquí, les inacabables xarrades a l'habitació...
Per tot això i més, aquestes han estat unes bones vacances de setmana santa :)

Black Out!

Degut a problemes tècnics aquest dijous a la nit em vaig quedar sense llum. No vaig tornar a tenir llum fins divendres a la tarda. A part dels inconvenients de la nevera i congelador (tot descongelat i de cap a les escombraries), el que més em va molestar és el fet d'estar fora de tot arreu.
Per no tenir, no tenia ni espelmes. Vaig haver d'anar al recurs de compres d'última hora, és a dir, el "xino/pakistaní" del cantó de casa. Compra d'espelmes + encenedor, i de cap a caseta! A la meva casa, diferent, nova en certa manera. Per mi, va néixer un nou pis. Res del que estava acostumat a usar, era útil en aquest moment. La televisió, l'ordinador, la ràdio... Res funcionava... tot obscur, sota les canviants ombres de les espelmes.
Un cop vaig haver acabat de sopar, no tenia res més a fer. Vaig llegir una estona sota la llum de l'espelma, però em vaig cansar aviat de forçar la vista i caçar les lletres que s'amagaven de la llum de l'espelma.

Us heu adonat de que depenem molt de l'electricitat? Proveu de fer un experiment, només durant una hora, no feu servir l'electricitat. És bastant avorrit, ja ho veureu.

*Foto extreta del Flickr de C4Chaos

Bella Ciao!

Una mattina mi son svegliato, o bella, ciao! bella, ciao! bella, ciao, ciao, ciao! Una mattina mi son svegliato ed ho trovato l'invasor. O partigiano, portami via, o bella, ciao! bella, ciao! bella, ciao, ciao, ciao! O partigiano, portami via, ché mi sento di morir. E se io muoio da partigiano, o bella, ciao! bella, ciao! bella, ciao, ciao, ciao! E se io muoio da partigiano, tu mi devi seppellir. E seppellire lassù in montagna, o bella, ciao! bella, ciao! bella, ciao, ciao, ciao! E seppellire lassù in montagna sotto l'ombra di un bel fior. E le genti che passeranno o bella, ciao! bella, ciao! bella, ciao, ciao, ciao! E le genti che passeranno Mi diranno «Che bel fior!» È questo il fiore del partigiano, o bella, ciao! bella, ciao! bella, ciao, ciao, ciao! È questo il fiore del partigiano morto per la libertà!

Un matí em vaig despertar oh estimada, adéu! estimada, adéu! estimada, adéu, adéu, adéu! Un matí em vaig despertar i vaig trobar l'invasor. Oh guerriller, porta'm amb tu, oh estimada, adéu! estimada, adéu! estimada, adéu, adéu, adéu! Oh guerriller, porta'm amb tu, que noto la fi dels meus dies. I si jo moro a la guerrilla, oh estimada, adéu! estimada, adéu! estimada, adéu, adéu, adéu! I si jo moro a la guerrilla, tu m'hauràs d'enterrar. M'hauràs d'enterrar dalt la muntanya, oh estimada, adéu! estimada, adéu! estimada, adéu, adéu, adéu! M'hauràs d'enterrar dalt la muntanya sota l'ombra d'una bonica flor. I la gent que passarà oh estimada, adéu! estimada, adéu! estimada, adéu, adéu, adéu! I la gent que passarà em diran, "Quina flor més bonica!" I aquesta és la flor del guerriller oh estimada, adéu! estimada, adéu! estimada, adéu, adéu, adéu! I aquesta és la flor del guerriller mort per la llibertat!

Obrint pas, tocant la melodia d'aquesta cançó (cap al final):

Crítica de Cine

Ahir diumenge vaig fer alguna cosa de profit durant la tarda (cosa que normalment no faig). Vaig estar parlant amb una amiga sobre canvis i coses que passen a la vida, persones que se'n van i tota la pesca. Fins aquí es podria dir que la tarda estava estava sent interessant, però al final tot es va espatllar...
Amb la colla vam decidir anar al cine, la pel·lícula triada va ser finalment Epic Movie. És que era entrat el vespre i no feien gaires pel·lícules més a aquella hora. Així doncs, vam pagar religiosament els 6€ que costa una entrada al cine (que car per cert...) i ens vam disposar a anar a veure la "pel·li". Jo com sempre que vaig a veure una pel·lícula per passar el temps, vaig comprar una bossa de crispetes i una beguda. Tot pintava bé, pel·lícula de riure, amics, crispetes...
Bé, de les 3 coses que he dit fa un moment, només dos són certes... La pel·lícula feia de tot menys riure. Tota la sala plena, estava de gom a gom, i puc comptar amb els dits d'una sola mà els riures que van sonar a la sala. En definitiva, pel·lícula que no hauria d'haver existit mai a la vida, totalment inútil i que aconsegueix, ni de casualitat, el seu objectiu, fer passar una estona amena (si fos el Buenafuente, ara diria fer passar una estona orange, tot seguit de: "Aquest és meu!").
Al sortir de la sala, em vaig quedar pensant... S'hauria de poder demanar que et tornin els diners! Perquè si pots tornar un jersei que et va gran, o un aparell que no funciona, no pots dir que la pel·lícula no t'ha agradat i que vols que et tornin els diners?
Sincerament, vaig acabar pensant (i no només jo) que havíem perdut 6€ i una hora i quart de la nostra vida...

Si podeu, eviteu aquesta pel·lícula. Si fos l'única pel·lícula que s'estigués emetent, si em voleu fer cas, no l'aneu a veure! Per cert, no es mereix ni ser baixada!

*La foto està extreta del flicr de cathycracks.

On s'han posat les musses??

musas
Originally uploaded by sologuess.

Avui estava buscant a la meva mussa perquè m'inspirés per escriure alguna cosa al blog... Però no l'he trobada. L'he buscat per tot arreu. Al menjador, a la cuina (potser tenia gana), al lavabo, al llit (potser té son), sota el llit (potser té por), fora al carrer... Res. Ni rastre de la meva mussa (dubto que en tingui més d'una).
És curiós, sempre que busques una cosa, se't fa més difícil trobar-la. Ara em ve al cap una frase totalment fal·laç: Sempre trobes el què cerques en l'últim lloc on mires. Lògicament!!!! No conec ningú que després de trobar el què cercava, continuï mirant llocs on pot estar.

També he provat de estar en silenci... Res. Ni rastre. Pensava que potser en silenci la mussa podria sentir els meus pensaments.

He agafat el cotxe, per veure si movent-me més ràpid podia trobar-la... Res. Ni rastre. M'he donat per vençut.

He decidit no buscar més a la meva mussa. M'he quedat mirant la televisió una estona... Res. Ni rastre. Pensava que si deixava de buscar-la vindria ella sola.

On deu ser la meva mussa?

1440

Water Drops in Web
Originally uploaded by elpono_njg.

El temps passa molt ràpid. El temps s'escola entre els dits. Heu provat mai d'agafar aigua amb un colador? És impossible no? Mentre transporteu l'aigua d'un lloc a l'altre, aquesta es va escolant davant mateix dels nostres ulls... Cada gota que s'escapa del colador mai podrà tornar a estar ni en un envàs ni en l'altre. Cada gota que veiem escolar-se es una gota perduda.
El problema que tenim és que el número de gotes que tenim és limitat, i la clau és aprofitar cada gota, exprimir-la.
Si aconseguíssim treure partit de cada gota que s'escola pel colador... un altre gall cantaria.

Per qui es pregunti pel títol, 1440 són els minuts que té un dia... Cada gota compta, aprofita-la. No la malgastis!

Sant Valentí

ah, wings.
Originally uploaded by binkybink.

Demà és una "festa" que mai m'ha agradat. Sant Valentí. Una festa totalment comercial, que segons sembla, si no fas un regal, ben car per cert, al/la teu/va estimat/da és que no l'estimes. Des de quan fer és obligat fer un regal un dia en concret? Què passa? Si demà no li fas el regal és que no l'estimes? Segur?
Gairebé diria que és millor no fer res aquest dia i en canvi regalar un somriure cada dia, dir-li t'estimo cada dia, fer-li un detall el dia menys esperat... Qualsevol cosa d'aquestes crec que demostra molt més que el comercialitzat dia de Sant Valentí.

L'amor es demostra dia a dia i no en dies comptats.

Emocions

Sembla estrany, però hi ha cançons que tot i semblar tristes us alegren el dia? Jo en tinc unes quantes. Per exemple Bad day de Daniel Powter. Amb el títol ja s'entén el que vull dir no? Com pot dir-se una cançó Bad Day i alegrar-me el dia? Doncs a part pel final esperançador del videoclip, no hi trobo cap més raó.
Aquesta cançó solia posar-me-la quan estava lluny de casa i estava de "baixón". Incomprensiblement, m'animava. Pot ser que fos perquè, en el fons, el meu dia no havia estat tant dolent... So, I hadn't a Bad Day...




I de propina un altra cançó d'aquelles que fa entendrir... Serà que avui estic melancòlic.

Qui va dir que fos fàcil?

Les relacions humanes... ai les relacions humanes... Sort que mai ningú va dir (o almenys ningú m'ho va dir a mi) que eren fàcils, perquè n'hi ha per escanyar-lo! No ho trobeu així?
Un dels problemes, però alhora al·licient, és que gairebé mai es va amb la veritat per davant. O si més no, no es mostren mai totes les cartes. Llavors, qui sap, potser seria més fàcil, no? Seria com jugar a pòquer amb totes les cartes descobertes. Però la preguntar a fer llavors és, voldríem jugar a pòquer amb aquestes regles? "Lo" bonic, i la gràcia, del pòquer no és suposar què és el que l'altre té tot i que digui que té unes altres cartes? No és intentar saber i conèixer a qui tens davant, fins i tot, més del que es coneix ell mateix?
Què me'n dieu d'aquell neguit, just abans de descobrir les cartes? Just després d'haver posat tota la carn a la graella i quan es decideix la partida. En el moment de la veritat, just unes dècimes de segon abans de veure les cartes del contrincant. No és apte per a patidors, però no és genial quan resulta que tens la mà guanyadora?

Comença la timba, algú ve a jugar?

* Foto extreta del Flickr de bullish1974

Prórroga!

Doncs al final encara ha anat prou bé! De moment no hi haurà canvis en la meva vida, almenys a nivell laboral exterior. Bé, potser sent més estrictes, el que no hi haurà és excusa!
Tornant a recapitular, l'he titulat prórroga perquè encara hi ha una possibilitat de canvi... xD En principi hi ha una promesa que s'ha d'acomplir d'aquí uns mesos (2, 3 o 4) llavors igual tornarà a plantejar-se el dilema: Canvi?

Canvi?

Milano's Skyline from Duomo
Originally uploaded by piti_fly.

Demà pot ser un dia important per a mi, demà és quan puc decidir si trio anar-me'n una temporada fora (no fora de casa, que ja hi sóc, sinó a l'"estranger") o si per el contrari, les coses segueixen com estan. Ja fa temps que em ronda pel cap això d'anar-me'n fora, tornar a provar l'experiència d'estar en un país desconegut, amb una cultura diferent... Ja ho vaig fer un cop anant-me'n d'Erasmus i va ser una experiència impresionant. I a més, suficientment curta com per quedar-me amb ganes de tornar a tenir una experiència similar i suficientment llarga com per gaurdir-la.
Un incís, sempre que parlo d'això ho acabo dient, si podeu aneu-vos-en d'Erasmus!!
El canvi m'agrada, potser és perquè el canvi, per a mi, significa estar viu. No m'agrada la monotonia, és aborrida i sense substància. Com estava dient, ja fa temps que vull fer-ho això d'anar-me'n però mai trobava l'excusa ideal. Demà, és possible que em donin l'excusa ideal. Avui mateix, només ho sap una persona... No mal penseu, no hi ha res romàntic darrera d'aquesta història.
Demà més noticies, a veure si puc escriure una primera conclusió.

Diumenge per la tarda

Ufff, es que ja fa pal de començar i tot! Diumenge per la tarda... No és el moment més inútil de tota la setmana? El diumenge per la tarda sempre ha estat (almenys per mi) la tornada a la gran capital, i com a conseqüència el final del moment de l'oci. Això fins ara, que la cosa està canviant (l'oci va augmentant xD)
És que a més, què coi es pot fer el diumenge a la tarda si t'has de tirar 150 km a la carretera? La resposta és: ben poca cosa! Encara es pot arribar a salvar si juga el Barça a mitja tarda, llavors encara podem mig salvar el diumenge per la tarda, però si no...
I mira que hi poden arribar a passar coses en un diumenge per la tarda!! Un bon exemple és "Tu vida en 65 minutos". Una pel·lícula bestial, que passa en un diumenge (val, no és només un diumenge per la tarda, però de veritat existeixen els diumenges pel matí?). Va, que em perdo! Parlava de Tu vida en 65', en un diumenge passa de tot, i quan dic tot es tot! Tota una vida resumida en un diumenge. Qui no hagi vist la pel·lícula que no llegixi més (sota la seva responsabilitat). Quina gran pel·lícula, es pot dir que és la primera pel·lícula en la que he plorat (sense comptar quan era un nen). Vaig sortir del cine tot emocionat i amb un nus a la gola que es va desfer al arribar al cotxe. Em va tocar molt la fibra, perquè coi ho havia de fer! Per a molta gent el fet de trobar la felicitat és l'inici, en canvi en la pel·lícula, és el final. Molt segur n'has d'estar per poder assegurar que aquest moment que acabes de passar serà el més feliç de tota la teva vida i que qualsevol altra cosa ja no té sentit viure-la.

Alguna vez os habéis sentido tan felices, tan tan felices, que habéis pensado que jamás os sentiríais tan felices? Vuestra vida ha llegado a una perfección tal, que quizás no merece la pena buscar más. Alguna vez os habéis sentido tan felices, tan tan felices, que ya no vale la pena vivir más?

* La fotografia pertany a dhammza i està extreta del seu flickr

Sort!

Un dia la suerte entro por mi ventana
Vino una noche se fue una mañana
Quizas solamente me vino a enseñar
Que viene y va...

Fito & los Fitipaldis - Viene y va

A part de ser una gran cançó de Fito (Genís, si llegeixes això, buscaràs 3 peus al gat, i buscaràs algun altre significat amagat; no hi és!) és una veritat com un temple.
Com moltes coses a la vida, venen i van. Sovint, tal com venen, se'n van. Sense saber com. Això és el bonic i alhora el fascinant de la vida, mai saps què et pots trobar a la cantonada.

Amb l'únic amb el què difereixo del Fito, és en que la sort s'ha de buscar. S'ha de sortir cada dia (o nit) a buscar-la, i si pel que sigui avui no la trobes, tranquil, ja queda menys per trobar-te-la!

Motivació

Ahir mentre estava parlant amb una amiga vaig sentir la necessitat de coneixer-la més. I jo diria què no va ser perquè el què em va contar em va agradar (que sí em va agradar). si no més aviat pel què no em va contar o el què va omitir.
Sempre m'han apassionat aquests "secrets", aquestes històries passionals i profundes contades des del fons del cor. No sé si és la meva vessant xafardera (el fet de ser de poble suposo que ajuda, intenta mantenir-hi un secret!) o la sensació de realització que em causa el fet de poder ajudar o aconsellar a algú en aquests temes.
L'irònic del tema, és que, segurament vist des de fora, sóc jo qui hauria de rebre aquests consells. De moment, però, sembla que amb els consells que m'han donat i amb els "rotllos" que m'han aguantat estic recuperat :)

Amb aquest breu post, dono per inagurat el meu blog. A veure si amb el temps vaig millorant