On s'han posat les musses??

musas
Originally uploaded by sologuess.

Avui estava buscant a la meva mussa perquè m'inspirés per escriure alguna cosa al blog... Però no l'he trobada. L'he buscat per tot arreu. Al menjador, a la cuina (potser tenia gana), al lavabo, al llit (potser té son), sota el llit (potser té por), fora al carrer... Res. Ni rastre de la meva mussa (dubto que en tingui més d'una).
És curiós, sempre que busques una cosa, se't fa més difícil trobar-la. Ara em ve al cap una frase totalment fal·laç: Sempre trobes el què cerques en l'últim lloc on mires. Lògicament!!!! No conec ningú que després de trobar el què cercava, continuï mirant llocs on pot estar.

També he provat de estar en silenci... Res. Ni rastre. Pensava que potser en silenci la mussa podria sentir els meus pensaments.

He agafat el cotxe, per veure si movent-me més ràpid podia trobar-la... Res. Ni rastre. M'he donat per vençut.

He decidit no buscar més a la meva mussa. M'he quedat mirant la televisió una estona... Res. Ni rastre. Pensava que si deixava de buscar-la vindria ella sola.

On deu ser la meva mussa?

1440

Water Drops in Web
Originally uploaded by elpono_njg.

El temps passa molt ràpid. El temps s'escola entre els dits. Heu provat mai d'agafar aigua amb un colador? És impossible no? Mentre transporteu l'aigua d'un lloc a l'altre, aquesta es va escolant davant mateix dels nostres ulls... Cada gota que s'escapa del colador mai podrà tornar a estar ni en un envàs ni en l'altre. Cada gota que veiem escolar-se es una gota perduda.
El problema que tenim és que el número de gotes que tenim és limitat, i la clau és aprofitar cada gota, exprimir-la.
Si aconseguíssim treure partit de cada gota que s'escola pel colador... un altre gall cantaria.

Per qui es pregunti pel títol, 1440 són els minuts que té un dia... Cada gota compta, aprofita-la. No la malgastis!

Sant Valentí

ah, wings.
Originally uploaded by binkybink.

Demà és una "festa" que mai m'ha agradat. Sant Valentí. Una festa totalment comercial, que segons sembla, si no fas un regal, ben car per cert, al/la teu/va estimat/da és que no l'estimes. Des de quan fer és obligat fer un regal un dia en concret? Què passa? Si demà no li fas el regal és que no l'estimes? Segur?
Gairebé diria que és millor no fer res aquest dia i en canvi regalar un somriure cada dia, dir-li t'estimo cada dia, fer-li un detall el dia menys esperat... Qualsevol cosa d'aquestes crec que demostra molt més que el comercialitzat dia de Sant Valentí.

L'amor es demostra dia a dia i no en dies comptats.

Emocions

Sembla estrany, però hi ha cançons que tot i semblar tristes us alegren el dia? Jo en tinc unes quantes. Per exemple Bad day de Daniel Powter. Amb el títol ja s'entén el que vull dir no? Com pot dir-se una cançó Bad Day i alegrar-me el dia? Doncs a part pel final esperançador del videoclip, no hi trobo cap més raó.
Aquesta cançó solia posar-me-la quan estava lluny de casa i estava de "baixón". Incomprensiblement, m'animava. Pot ser que fos perquè, en el fons, el meu dia no havia estat tant dolent... So, I hadn't a Bad Day...




I de propina un altra cançó d'aquelles que fa entendrir... Serà que avui estic melancòlic.

Qui va dir que fos fàcil?

Les relacions humanes... ai les relacions humanes... Sort que mai ningú va dir (o almenys ningú m'ho va dir a mi) que eren fàcils, perquè n'hi ha per escanyar-lo! No ho trobeu així?
Un dels problemes, però alhora al·licient, és que gairebé mai es va amb la veritat per davant. O si més no, no es mostren mai totes les cartes. Llavors, qui sap, potser seria més fàcil, no? Seria com jugar a pòquer amb totes les cartes descobertes. Però la preguntar a fer llavors és, voldríem jugar a pòquer amb aquestes regles? "Lo" bonic, i la gràcia, del pòquer no és suposar què és el que l'altre té tot i que digui que té unes altres cartes? No és intentar saber i conèixer a qui tens davant, fins i tot, més del que es coneix ell mateix?
Què me'n dieu d'aquell neguit, just abans de descobrir les cartes? Just després d'haver posat tota la carn a la graella i quan es decideix la partida. En el moment de la veritat, just unes dècimes de segon abans de veure les cartes del contrincant. No és apte per a patidors, però no és genial quan resulta que tens la mà guanyadora?

Comença la timba, algú ve a jugar?

* Foto extreta del Flickr de bullish1974