Cumple!!!!!!

Aniversari 25

Daft Punk -- Versió Mans

Sense paraules...

UN SOMNI DIFERENT

Per primera vegada en el aquest blog, un escrit que no és meu. La meva col·laboradora Judit (en podriem dir així no? Què en penses Judit?) m'ha enviat un escrit que un cop l'he acabat de llegir he exclamat, Què bo!!!
Bé, no m'enrotllo més, amb tots vosaltres el somni de la Judit:

Són les tres de la nit; fa dues hores que estic estirat al llit sense poder endinsar-me en el meu món irreal on, cada dia, veig clarament que sóc el qui porta el timó d’aquest viatge que en diuen “la meva vida”. I hem començo a preguntar...Aquest insomni és degut a una nova situació? O serà per la incomoditat del matalàs? O per què ahir vaig dormir més del compte?...Mil preguntes em passen pel cap fins que al final, inconscientment, aconsegueixo tancar els ulls i gaudir d’un nou somni...

“ Tot il•lusionat, em dirigeixo a la platja amb la intenció de poder sentir la calma que dóna el soroll del mar, poder palpar les pessigolles que fa la sorra sobre els peus i poder observar el reflex de la lluna plena sobre l’aigua.
M’assec i al cap de cinc minuts, noto un contacte estrany; hem giro i veig un nen petit d’uns deu anys a la meva vora. L’infant, m’agafa la mà, hem posa a sobre un muntet de sorra i diu: Notes les pessigolles que et fan uns simples granets d’arena? Jo, tot sorprès, no goso a contestar. El nen, per trencar el gel del silenci, em diu: Si compares cada un d’aquests granets amb tots els moments de felicitat que has compartit amb la gent que t’envolta, t’adonaràs que uns són més grans que altres, però que tots t’han portat a viure emocions màgiques i inoblidables. No podia creure que un nen tan petit m’estigués expressant tant de sentiment. Acte seguit, em bufa la sorra que duia a la mà, per a que s’enlairessin i escampessin tots els granets, poc a poc i un per un.
Sense tenir temps a pensar, m’agafa la mateixa mà i em fa caminar fins arribar a sentir la fredor de l’aigua a la planta dels peus i em diu: T’atreveixes a mullar-te fins als genolls? Per un moment, vaig pensar que no; tot era fosc i no sabia que em trobaria, però tot valent, vaig dir-li un si! El petit, després del silenci va fer un somriure. Jo no entenia res. I Sense deixar aquest somriure tan innocent, em pregunta: Em permets comparar el tacte de l’aigua amb les pors que ens trobem al llarg de la vida? L’aigua sempre és freda al principi, però a mesura que passa el temps ets sents bé, fins que arriba un punt que et capbusses tot. Doncs amb les situacions ens passa el mateix; davant la inseguretat hi ha alguna cosa dins nostre que no ens hi deixa tirar de cap i ens frena, tot i que al final ens acabem mullant. Jo sóc dels que penso que, la por l’hem de fer desaparèixer i arriscar-nos a tot.
Després d’aquestes sensacions, el nen hem convida a estirar-nos a la sorra per observar les estrelles i la lluna plena. Comença a sonar una música que m’encanta, però mai m’havia parat a pensar en el significat d’aquella cançó, llavors el nen hem diu: Jo t’estic ensenyant a valorar els petits moments que et vas trobant al dia a dia, a no tenir por a les noves experiències que et poden anar apareixent i a viure al màxim cada moment amb el seu toc de màgia.
M’han explicat que existeixen, en el cel, uns puntets brillants i una rodona enorme que destaca per la seva brillantor; sé que en aquests moments tu tens l’oportunitat d’observar-ho, en canvi jo, ho he de deixar amb la meva imaginació. Sol et volia demanar, si em pots explicar que es sent al mirar les estrelles, la lluna, la platja i l’arena i, alhora, poder escoltar el soroll del mar, la música i palpar la immensa sorra que existeix?”

Són les set del matí i el despertador està sonant! He tingut un somni on, per primera vegada, m’han guiat en tot moment i se que ha estat per recordar-me que, encara que de vegades no es pugui tenir tot el que un desitja, s’ha de viure amb intensitat aquest SOMNI REAL.
Per una banda, m’ha fet ràbia despertar, ja que no li he pogut respondre la pregunta al nen cec, tot i que no sé si hagués tingut la resposta. Però per l’altra, estic eufòric perquè, ara mateix, em sento amb unes forces increïbles de començar cada matí, amb un SOMRIURE com el d’aquell infant.

Despistaos

Esta mañana
se ha colado un rayito de sol
por tu ventana,
que es la ventana de mi habitación.
Se ha asomado
y me ha pillado metiéndote mano.
Esta mañana...
sí que hacía calor.

Me dejé la vergüenza olvidada
en el fondo del vaso en el último bar.
La mirada perdida, la voz oxidada,
despierto en tu cama y me da por cantar...

Dame el tiempo que no te haga falta
y prometo invertirlo en caricias en tu espalda.
Dame el tiempo que no te haga falta
y prometo invertirlo en caricias en tu espalda.

Esta mañana
recuerdo que estaba mejor.
Como almohada
tu pecho desnudo en la cara.
Te has marchado
y me has dejado bastante tirado.
Esta mañana...
el calor me mataba.

Me dejé la vergüenza olvidada
en el fondo del vaso en el último bar.
La mirada perdida, la voz oxidada,
despierto en tu cama y me da por cantar...

Dame el tiempo que no te haga falta
y prometo invertirlo en caricias en tu espalda.
Dame el tiempo que no te haga falta
y prometo invertirlo en caricias en tu espalda.

Me dejé la vergüenza olvidada...

Dame el tiempo que no te haga falta...

Despistaos - Caricias en tu espalda

Bifurcacions

Dreta, esquerra, camp a través? Potser tornar enrere. Aquests són els dilemes que se'ns plantegen quan estem davant d'una bifurcació. Triïs el que triïs, sempre ens queda el dubte: i si...?
I si enlloc d'anar a la dreta, hagués anat a l'esquerra? Però, si la tria hagués estat l'esquerra, el dubte existiria igual.
La vida és un cúmul de decisions. Segurament cap decisió es incorrecta, ni correcta, totes conformen el camí que es va fent a mesura que anem vivint. Seria com aquella mítica frase de "Caminante no hay camino, el camino se hace al andar". Tota una filosofia de vida recollida en 10 paraules.
Sóc un apassionat d'aquestes frases cèlebres, la immensa majoria tenen una petita lliçó que podem aprendre. Per si compartiu aquesta passió: Brainy Quote.

En relació a la frase i si...:

Ella me peina el alma y me la enreda
va conmigo... digo yo
mi rival, mi compañera, esa es ella
pero me cuesta cuando otro adiós se ve tan cerca
y la perderé de nuevo, y otra vez preguntaré
mientras se va y no habrá respuesta
y, si esa que se aleja...
la que estoy perdiendo...
y, ¿si esa era?, y, ¿si fuera ella?

                            Alejandro Sanz.