Prórroga!

Doncs al final encara ha anat prou bé! De moment no hi haurà canvis en la meva vida, almenys a nivell laboral exterior. Bé, potser sent més estrictes, el que no hi haurà és excusa!
Tornant a recapitular, l'he titulat prórroga perquè encara hi ha una possibilitat de canvi... xD En principi hi ha una promesa que s'ha d'acomplir d'aquí uns mesos (2, 3 o 4) llavors igual tornarà a plantejar-se el dilema: Canvi?

Canvi?

Milano's Skyline from Duomo
Originally uploaded by piti_fly.

Demà pot ser un dia important per a mi, demà és quan puc decidir si trio anar-me'n una temporada fora (no fora de casa, que ja hi sóc, sinó a l'"estranger") o si per el contrari, les coses segueixen com estan. Ja fa temps que em ronda pel cap això d'anar-me'n fora, tornar a provar l'experiència d'estar en un país desconegut, amb una cultura diferent... Ja ho vaig fer un cop anant-me'n d'Erasmus i va ser una experiència impresionant. I a més, suficientment curta com per quedar-me amb ganes de tornar a tenir una experiència similar i suficientment llarga com per gaurdir-la.
Un incís, sempre que parlo d'això ho acabo dient, si podeu aneu-vos-en d'Erasmus!!
El canvi m'agrada, potser és perquè el canvi, per a mi, significa estar viu. No m'agrada la monotonia, és aborrida i sense substància. Com estava dient, ja fa temps que vull fer-ho això d'anar-me'n però mai trobava l'excusa ideal. Demà, és possible que em donin l'excusa ideal. Avui mateix, només ho sap una persona... No mal penseu, no hi ha res romàntic darrera d'aquesta història.
Demà més noticies, a veure si puc escriure una primera conclusió.

Diumenge per la tarda

Ufff, es que ja fa pal de començar i tot! Diumenge per la tarda... No és el moment més inútil de tota la setmana? El diumenge per la tarda sempre ha estat (almenys per mi) la tornada a la gran capital, i com a conseqüència el final del moment de l'oci. Això fins ara, que la cosa està canviant (l'oci va augmentant xD)
És que a més, què coi es pot fer el diumenge a la tarda si t'has de tirar 150 km a la carretera? La resposta és: ben poca cosa! Encara es pot arribar a salvar si juga el Barça a mitja tarda, llavors encara podem mig salvar el diumenge per la tarda, però si no...
I mira que hi poden arribar a passar coses en un diumenge per la tarda!! Un bon exemple és "Tu vida en 65 minutos". Una pel·lícula bestial, que passa en un diumenge (val, no és només un diumenge per la tarda, però de veritat existeixen els diumenges pel matí?). Va, que em perdo! Parlava de Tu vida en 65', en un diumenge passa de tot, i quan dic tot es tot! Tota una vida resumida en un diumenge. Qui no hagi vist la pel·lícula que no llegixi més (sota la seva responsabilitat). Quina gran pel·lícula, es pot dir que és la primera pel·lícula en la que he plorat (sense comptar quan era un nen). Vaig sortir del cine tot emocionat i amb un nus a la gola que es va desfer al arribar al cotxe. Em va tocar molt la fibra, perquè coi ho havia de fer! Per a molta gent el fet de trobar la felicitat és l'inici, en canvi en la pel·lícula, és el final. Molt segur n'has d'estar per poder assegurar que aquest moment que acabes de passar serà el més feliç de tota la teva vida i que qualsevol altra cosa ja no té sentit viure-la.

Alguna vez os habéis sentido tan felices, tan tan felices, que habéis pensado que jamás os sentiríais tan felices? Vuestra vida ha llegado a una perfección tal, que quizás no merece la pena buscar más. Alguna vez os habéis sentido tan felices, tan tan felices, que ya no vale la pena vivir más?

* La fotografia pertany a dhammza i està extreta del seu flickr

Sort!

Un dia la suerte entro por mi ventana
Vino una noche se fue una mañana
Quizas solamente me vino a enseñar
Que viene y va...

Fito & los Fitipaldis - Viene y va

A part de ser una gran cançó de Fito (Genís, si llegeixes això, buscaràs 3 peus al gat, i buscaràs algun altre significat amagat; no hi és!) és una veritat com un temple.
Com moltes coses a la vida, venen i van. Sovint, tal com venen, se'n van. Sense saber com. Això és el bonic i alhora el fascinant de la vida, mai saps què et pots trobar a la cantonada.

Amb l'únic amb el què difereixo del Fito, és en que la sort s'ha de buscar. S'ha de sortir cada dia (o nit) a buscar-la, i si pel que sigui avui no la trobes, tranquil, ja queda menys per trobar-te-la!

Motivació

Ahir mentre estava parlant amb una amiga vaig sentir la necessitat de coneixer-la més. I jo diria què no va ser perquè el què em va contar em va agradar (que sí em va agradar). si no més aviat pel què no em va contar o el què va omitir.
Sempre m'han apassionat aquests "secrets", aquestes històries passionals i profundes contades des del fons del cor. No sé si és la meva vessant xafardera (el fet de ser de poble suposo que ajuda, intenta mantenir-hi un secret!) o la sensació de realització que em causa el fet de poder ajudar o aconsellar a algú en aquests temes.
L'irònic del tema, és que, segurament vist des de fora, sóc jo qui hauria de rebre aquests consells. De moment, però, sembla que amb els consells que m'han donat i amb els "rotllos" que m'han aguantat estic recuperat :)

Amb aquest breu post, dono per inagurat el meu blog. A veure si amb el temps vaig millorant