dilluns, 8 de gener del 2007

Sort!

Un dia la suerte entro por mi ventana
Vino una noche se fue una mañana
Quizas solamente me vino a enseñar
Que viene y va...


Fito & los Fitipaldis - Viene y va

A part de ser una gran cançó de Fito (Genís, si llegeixes això, buscaràs 3 peus al gat, i buscaràs algun altre significat amagat; no hi és!) és una veritat com un temple.
Com moltes coses a la vida, venen i van. Sovint, tal com venen, se'n van. Sense saber com. Això és el bonic i alhora el fascinant de la vida, mai saps què et pots trobar a la cantonada.

Amb l'únic amb el què difereixo del Fito, és en que la sort s'ha de buscar. S'ha de sortir cada dia (o nit) a buscar-la, i si pel que sigui avui no la trobes, tranquil, ja queda menys per trobar-te-la!

5 comentaris:

genís ha dit...

Home, doncs si no arribes a haver fet l'advertència, sempre s'hi poden buscar significats amagats. M'encanta llegir entre línies...

Però jo difereixo de tu. La sort la pots buscar on vulguis, però ve quan ve. Està clar que si et quedes a casa, no et vindrà la sort al carrer, i si surts al carrer, no et trobaràs la sort a casa. Si et quedes a casa sempre pots trobar la sort i trobar aquell paper que tant has buscat, o descobrir d'on surt aquell soroll estrany que fa dies que sents, o que vingui la veïna que està com un tren i se't declari (jajajajaj).

Si tu prefereixes trobar la sort al carrer, està clar, has de sortir al carrer i no quedar-te tancat.

Jo prefereixo trobar-me la sort on me l'hagi de trobar. No em cansaré buscant la sort, quan ella vulgui ja em trobarà. De fet ja sap on sóc i què acostumo a fer, perquè de tant en tant em va trobant.

Salut i bon any a tothom!

Anònim ha dit...

Hola!
Jo no soc el genis, però he de dir que de malpensada en sóc una estona i és realment facil trobar un doble sentit a la cançoneta :P

Sobre el tema de la sort.... crec k les millors coses passen quan menys te les esperes, no crec en la sort si no en les casualitats.

Anònim ha dit...

Bueno, com has pogut veure al meu blog, estic a favor de que la sort la busca cadascú en el dia a dia i que de vegades es troba amagada!! i de vegades pasem d'ella!

Josep Lluís Prat ha dit...

Primer de tot donar-vos les gràcies per escriure en el meu blog ;)
M'ha fet molta gràcia!
Tu Genís, ja veig que en la teva tónica, perquè cansar-me, ja vindrà! Em recorda quan estudiàvem, que deies allò de: Ha d'aprovar un cert número de gent i jo espero ser d'aquests xD

Maite, ja ho sé ja que ets una malpensada de "cuidado". Vigila amb que somies!

Irene, efectivament, molts cops la sort ha entrat per la finestra amb nocturnitat i traïdoria (que vindria a ser la alevosía en castellà) i no li fem ni cas!!

genís ha dit...

Noi... aquest blog fa la pinta que correrà la mateixa sort que mooooooooooooooooooooooolts altres en la curta història de la blogsfera.

Fa molta gràcia tenir un blog, i el comentari del dia de creació és típic i et surt sol. El segon dia penses alguna cosa original o buides el teu cap sobre el teclat i queden coses "apanyadetes".

Què passa amb el 3r. dia? I amb el 4t.? Justament per això no tinc blog :D

El dia que tingui una idea de com omplir "periòdicament" un blog, potser em plantejo de crear-ne un.

En resum, PITI, posa algo nou de tant en tant!! :D