Ahir mentre estava parlant amb una amiga vaig sentir la necessitat de coneixer-la més. I jo diria què no va ser perquè el què em va contar em va agradar (que sí em va agradar). si no més aviat pel què no em va contar o el què va omitir.
Sempre m'han apassionat aquests "secrets", aquestes històries passionals i profundes contades des del fons del cor. No sé si és la meva vessant xafardera (el fet de ser de poble suposo que ajuda, intenta mantenir-hi un secret!) o la sensació de realització que em causa el fet de poder ajudar o aconsellar a algú en aquests temes.
L'irònic del tema, és que, segurament vist des de fora, sóc jo qui hauria de rebre aquests consells. De moment, però, sembla que amb els consells que m'han donat i amb els "rotllos" que m'han aguantat estic recuperat :)
Amb aquest breu post, dono per inagurat el meu blog. A veure si amb el temps vaig millorant
dimarts, 2 de gener del 2007
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada