dimarts, 31 de juliol del 2007

Rebrot 2007

Bé, gairebé estic al dia!! El Rebrot va ser aquest cap de setmana passat.
Tot i que la colla volia anar-hi de divendres a diumenge, jo vaig decidir anar-hi només el divendres. La cosa no pintava malament, tercer concert en un mes d'Obrint Pas. Sabíem que seria difícil, per no dir impossible, superar el concert de l'Acampada Jove.
Nosaltres armats de valor, en plena Operació Sortida (finals de juliol), ens dirigíem cap a Argentona (peatge de La Roca, lloc on és habitual fer llargues processons automobilístiques). Arribar-hi no va ser difícil, una mica de processó a Martorell i després vam agafar una ruta més indirecta per saltar-nos la segona estació de la processó estiuenca.
Un cop arribats a Argentona vam veure que el Rebrot, no és ni molt menys com el Senglar, ni com l'Acampada, no li arriba ni a la sola de la sabata (almenys aquesta edició). La zona d'acampada estava a 4 Km. del poble!!!! Anar-hi a peu era una odissea, vaja que la d'Homer es queda curta. Així que vam establir torns de conducció, l'Anna el portava d'anada i jo de tornada. Vam muntar la súper tenda i vam anar a comprar alguna cosa per sopar.
Viatget cap a Argentona i de concerts! Llavors la cosa va millorar, un concert d'Obrint Pas és un concert d'Obrint Pas!
Un cop acabats els concerts, toca retirada. Cap a la zona d'acampada (bé jo vaig retirar cap a casa, no estava excessivament lluny i no volia que "el madrugador" em molestés a les 9 del matí.
Així va acabar el meu Rebrot... Bastant fluixet i a no ser que canviï molt, no sé si tornar-hi.
Com a nota, només una pregunta: Com es fa per anar d'Argentona a Manresa i passar per l'aeroport d'El Prat??????????? Eh, nois?

Fotos!

Rebrot

dilluns, 30 de juliol del 2007

24 Hores de Bell-Lloc

Com ja és habitual, amb retard, però les cròniques arriben.
Les 24 hores de Futbol Sala de Bell-Lloc no van anar com era costum. Vam caure estrepitosament, baixes importants a l'equip i que ens va tocar un grup difícil en són la causa. Aquest any però, ens van donar el premi a l'esportivitat, que seria millor anomenar premi a l'embriaguesa, perquè aquest era l'estat de la plantilla en l'últim partit, ja eliminats.

Així doncs una petita victòria per al Jocs Bar.

Pujo les fotos que tinc :)


24 Hores de Bell-Lloc

diumenge, 29 de juliol del 2007

"A ningú li amarga un dolç?"


Dramatic Honey
Cargado originalmente por Balakov
Bonica frase, però és realment certa? De veritat un dolç mai pot amargar? Hi ha una altra frase, que en certa manera, es contradiu amb aquesta dita, "deixar amb la mel als llavis". Val la pena haver tastat la mel? El plaer de la mel durant uns instants tocant els teus llavis, inundant-ho tot de dolçor, per després, al cap de poc, aquesta mateixa mel que havia endolcit aquests llavis ressecats per la brisa marina, es quedin sense aquest plaer efímer.

El problema pot ser degut a aquests ressecs llavis, que embriagats per la dolçor encegadora de la mel, s'havien cregut que aquesta (la mel) romandria amb ells nodrint-los de dolçor.

Llavors, aquests llavis abandonats per la dolçor, es miren l'un a l'altre, preguntant-se què se n'ha fet d'aquella dolça sensació. I cap dels dos sap respondre l'altre, on deu ser la mel que un dia va decidir fer una parada a casa seva?

dijous, 26 de juliol del 2007

Acampada Jove 2007

Bé, com sempre una mica tard, però arriba la crónica de l'acampada!!
Dijous, com ja és habitual, vam començar massa forts i vam cremar mooooltes naus el primer dia. Degut a l'augment de seguretat en el recinte del concerts no vam poder entrar l'avituallament, per tant vam "sobrealimentar-nos" abans de començar el concert. Resultat: una ressaca considerable l'endemà i llacunes (en alguns casos oceans). Tret d'això, els concerts van estar força bé, el precalentament ideal. L'objectiu de l'"stage" era arribar en plena forma per Obrint Pas.

Divendres va ser un dia estel·lar... Van fer aparició les que a partir d'enguany seran les mítiques piscines de Sant Celoni xD No sé si semblàvem micos de fira o bé genis observats amb admiració. El cas és que ens van fer moltes fotografies i ens va arribar a conèixer la meitat de l'acampada :P Quin espectacle, un sarpat d'homes fets i drets (vale, ara m'he passat, de nois fets i drets) en unes piscines infantils arrebotits i cridant i vitorejant totes les noies que gosaven passar per les dutxes :P
Després de dues sessions de piscina, van començar els concerts, Betagarri i Celtas Cortos com a fites a assolir per a una correcta preparació per afrontar amb garanties l'esperat i desitjat Concert (en majúscules) d'Obrint Pas.

Incís: Som de poble som de corral i donem pel %&$ als de capital.

El dissabte vam tornar a montar les super piscines "públiques" de Sant Celoni. Una altra ració de rauxa (el seny el teniem tots a casa) i despres de dinar migdiada, la nit de divendres va ser molt curta o molt llarga depèn de com s'entengui.
Incís: ¿Quién es tu Papi?
Un cop recarregades les bateries vam començar la sessió de concerts. Dr Calypso va tocar massa d'hora però només eren obstacles que no ens haurien d'impedir arribar al nostre objectiu: Obrint Pas.
Ojos de Brujo van quallar força bé amb la resta de concerts. The Moon Invaders sé que van tocar perquè ho posa al cartell però... Si he de ser sincer no els vaig prestar massa atenció. Però al final... van arribar ells... Concertaaaaaaaaaaaaaaaaaaàs d'Obrint Pas. No van defraudar gens ni mica. Com diria aquell: Im-Prezionante. 38000 persones saltant, cridant, ballant, xalant... Sens dubte el millor concert d'Obrint Pas al que jo mai hagi anat (aquest divendres tenen una revàlida). Despres del concert va venir el millor moment de l'acampada in secula seculorum: Pepo fa l'arrebossat (video en fase d'edició, s'ha de codificar per a poder ser apte).

Al final l'event va ser tot un èxit, endarrera queden les restes de la gran batalla lliurada a les terres santcelonines (piscines, teles plàstiques, algun mitjó...)

PS: L'any que ve ens hem de superar, però les piscines seran difícils de superar.

PS2: Posaré fotos i videos quan els tingui

diumenge, 8 de juliol del 2007

Senglar Rock

Ja ha acabat el Senglar Rock d'enguany. Bé, va acabar fa una setmana, però és que ha estat mooooooolt dura la recuperació... De dijous a diumenge, dormint poc i en tendes de campanya, no parant de ballar durant tota la nit... Només hi ha una paraula: Brutal!
Dijous la cosa començava prometedora, Obrint Pas. Un cop acabats els concerts, vam anar a buscar la Maria?, la Sandra?, la Miriam?... bé es igual no buscàvem ningú simplement era l'excusa per entrar per les tendes i molestar a les pobres noietes que dormient :P

Divendres, primer dia gran! Lax'n'Busto amb nou cantant, no acaba de ser el mateix... Aramateix (aka Titot & company), Fishbone (deu ni do amb l'aparet aquell que feia sorolls extranys), Fermín Muguruza (el prohibit a les terres espanyoles excepte Galicia, Euskadi i Catalunya), Novo (Jaume, està bona la Berta eh?). Els concerts van acabar amb Gertrudis, vam ballar una miqueta i cap a la "disco".

Ja vam arribar a dissabte, la cosa estava difícil... 2 nits sense dormir gaire, cansament, alcohol... Vam haver de fer una parada tècnica a casa per repostar. Un cop dormits, tornem-hi: D'harma, Els Pets (els únics que poden començar un concert amb una carta de suïcidi), Discipulos, Dj's
Ja no quedava gaire polvora i ben aviadet a dormir... ben aviadet vull dir ben aviat al dematí :P

En resum un bonic Senglar i ara recuperar forces per l'Acampada!

Ara us deixo alguns videos del Senglar:







M'he n'oblidava, algú encara no coneix el gran èxit de l'estiu???