Avui estava buscant a la meva mussa perquè m'inspirés per escriure alguna cosa al blog... Però no l'he trobada. L'he buscat per tot arreu. Al menjador, a la cuina (potser tenia gana), al lavabo, al llit (potser té son), sota el llit (potser té por), fora al carrer... Res. Ni rastre de la meva mussa (dubto que en tingui més d'una).
És curiós, sempre que busques una cosa, se't fa més difícil trobar-la. Ara em ve al cap una frase totalment fal·laç: Sempre trobes el què cerques en l'últim lloc on mires. Lògicament!!!! No conec ningú que després de trobar el què cercava, continuï mirant llocs on pot estar.
També he provat de estar en silenci... Res. Ni rastre. Pensava que potser en silenci la mussa podria sentir els meus pensaments.
He agafat el cotxe, per veure si movent-me més ràpid podia trobar-la... Res. Ni rastre. M'he donat per vençut.
He decidit no buscar més a la meva mussa. M'he quedat mirant la televisió una estona... Res. Ni rastre. Pensava que si deixava de buscar-la vindria ella sola.
On deu ser la meva mussa?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada