Les relacions humanes... ai les relacions humanes... Sort que mai ningú va dir (o almenys ningú m'ho va dir a mi) que eren fàcils, perquè n'hi ha per escanyar-lo! No ho trobeu així?
Un dels problemes, però alhora al·licient, és que gairebé mai es va amb la veritat per davant. O si més no, no es mostren mai totes les cartes. Llavors, qui sap, potser seria més fàcil, no? Seria com jugar a pòquer amb totes les cartes descobertes. Però la preguntar a fer llavors és, voldríem jugar a pòquer amb aquestes regles? "Lo" bonic, i la gràcia, del pòquer no és suposar què és el que l'altre té tot i que digui que té unes altres cartes? No és intentar saber i conèixer a qui tens davant, fins i tot, més del que es coneix ell mateix?
Què me'n dieu d'aquell neguit, just abans de descobrir les cartes? Just després d'haver posat tota la carn a la graella i quan es decideix la partida. En el moment de la veritat, just unes dècimes de segon abans de veure les cartes del contrincant. No és apte per a patidors, però no és genial quan resulta que tens la mà guanyadora?
Comença la timba, algú ve a jugar?
* Foto extreta del Flickr de bullish1974
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada