Bonica frase, però és realment certa? De veritat un dolç mai pot amargar? Hi ha una altra frase, que en certa manera, es contradiu amb aquesta dita, "deixar amb la mel als llavis". Val la pena haver tastat la mel? El plaer de la mel durant uns instants tocant els teus llavis, inundant-ho tot de dolçor, per després, al cap de poc, aquesta mateixa mel que havia endolcit aquests llavis ressecats per la brisa marina, es quedin sense aquest plaer efímer.
El problema pot ser degut a aquests ressecs llavis, que embriagats per la dolçor encegadora de la mel, s'havien cregut que aquesta (la mel) romandria amb ells nodrint-los de dolçor.
Llavors, aquests llavis abandonats per la dolçor, es miren l'un a l'altre, preguntant-se què se n'ha fet d'aquella dolça sensació. I cap dels dos sap respondre l'altre, on deu ser la mel que un dia va decidir fer una parada a casa seva?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Au vaa, que "De grans menjars estan plens els fossars"
;)
Lena
No t'ho nego :P
Simplement és una reflexió que ha començat amb "A ningú li amarga un dolç" i ha seguit amb "deixar amb la mel als llavis" :P
Publica un comentari a l'entrada